TALLER GRUPAL

Escultures Familiars

“L’escultura familiar és tant un instrument de diagnòstic com una eina de treball”

“Una escultura familiar, és una metàfora espacial on s’obté i es transmet informació sobre la família sense requerir “comunicació lingüística”. La “comunicació analògica” de l’escultura familiar, serveix per a abordar directament el pla experimental sense la intervenció del llenguatge.”

L’escultura familiar, és una tècnica, mitjançant la qual es recrea en l’espai les relacions entre els membres de la família, a través de la formació d’un quadre físic.

L’escultura familiar, és un instrument de diagnòstic i una tècnica terapèutica on es visualitza i s’experimenten espacial i concretament les relacions familiars. En l’escultura familiar, queda reflectida la posició emocional de cada membre de la família respecte amb els altres membres.

És una tècnica utilitzada per molts terapeutes avui dia. Va ser ideada per Kantor i Duhl i desenvolupada per Virgínia Satir.

Els humans, tenim dues maneres de comunicar-nos:

  • A través de la “comunicació lingüística”, que és amb la utilització de paraules, la qual cosa ens diem amb el llenguatge verbal
  • A través de la “comunicació analògica”, que és la que expressem amb el cos, els gestos, les postures, tons de veu. És tot el que no diem en el llenguatge verbal.

Una escultura familiar, és una metàfora espacial on s’obté i es transmet informació sobre la família sense requerir “comunicació lingüística”. La “comunicació analògica” de l’escultura familiar, serveix per a abordar directament el pla experimental sense la intervenció del llenguatge.

Personalment, vaig descobrir aquesta tècnica fa uns anys de la mà de Charlene C. Wenc sense finalitat terapèutica i em va atrapar.

És per això, que he creat uns tallers, on utilitzant la tècnica de l’escultura familiar, els joves assistents recreen una família simbòlica tal com ells l’entenen. Van adoptant els papers dels membres d’una família, col·locant-se físicament en el lloc que ells consideren que ha d’ocupar cada membre de la família. Així, per exemple, els representants del pare, la mare, els fills, avis o altres familiars, van ocupant un lloc en l’espai i es van col·locant on ells consideren que han d’estar col·locats. Es crea una família fictícia, que no és la de ningú, no obstant això, aquesta experiència de participar en una família simulada ens ajuda a comprendre el poder i la universalitat del sistema familiar. És un instrument d’entreteniment i ensenyament molt útil amb la qual a través del joc, s’arriba a la presa de consciència. L’avantatge de l’escultura és que com a demostració conductual, resulta molt més exacta que la descripció verbal de les comunicacions familiars.

L’escultura creada es va modificant a mesura que els components del grup influeixen amb les seves inquietuds, representant així escultures amb pares separats, fills adoptats, mares/pares del mateix sexe… I es van representant els diferents models familiars que existeixen avui dia.

MODELS FAMILIARS:

  • Família Nuclear
  • Família Monoparental
  • Família Adoptiva
  • Família de pares separats
  • Família composta
  • Família homoparental
  • Família extensa
  • Família sense fills
  • Família d’acolliment

A l’inici del taller, hi ha una petita introducció teòrica, on es parla dels Ordres de l’Amor creats per Bert Hellinger. Aquests ordres són importants perquè l’escultura que es vagi creant adquireixi un sentit.

ELS 3 ORDRES DE L’AMOR:

  1. El dret a la pertinença

Tot membre d’un sistema té dret a la pertinença. Cada persona necessita sentir-se vinculada al sistema al qual pertany. El primer sistema al qual pertanyem és la família, l’únic sistema al qual és segur que sempre pertanyerem. El no reconeixement del lloc que ocupa un membre, a través de l’exclusió, l’oblit, el menyspreu o el rebuig per exemple, té conseqüències que afecten el conjunt del sistema i passen d’una generació a una altra.

  1. Les jerarquies

Els sistemes s’ordenen per jerarquies que indiquen el lloc que ha d’ocupar cada membre pertanyent al sistema, així com les seves funcions. Jerarquia en funció del temps: els que arriben primer al sistema tenen prioritat sobre els qui arriben després. Jerarquia per rang: ve determinada pel nivell de responsabilitat que implica el lloc que ocupen. Si no es respecten aquestes jerarquies, es produeixen desordenis que afecten a tot el sistema.

  1. Equilibri entre donar i rebre

Tots els sistemes tenen tendència i necessitat d’equilibrar-se. Hi ha un ordre entre donar i rebre. Primer es rep i després es pot donar. Entre iguals, germans, parella, companys, alumnes, l’equilibri entre el que es dóna i es rep és necessari. Entre no iguals, pares-fills, mestres-alumnes, els primers donen més i els segons reben més. Els fills mai poden donar als pares el que van rebre, quan creixen i surten de la llar llavors és quan poden donar als altres el que van rebre, així flueix la vida.

Durant tot el taller, no es perden de vista aquests 3 ordres que és el que permet que els propis joves vegin qui de l’escultura ocupa o no el lloc que li correspon, qui compleix o no amb l’ordre de jerarquia a la vegada que es pot veure si es dóna o no l’equilibri entre iguals.

El taller es tanca de manera que cadascun pugui expressar obertament i en confiança el que li ha aportat

TALLERS GRUPALS

Escultures Familiars

Present i Futur

SESSIONS INDIVIDUALS

GRUPAL I INDIVIDUAL

Coaching Sistèmic

Constel·lacions Familiars

Genograma, Fotograma i Septennis

Vols concertar una cita?